Catalanes en la historia de España / Ricardo García Cárcel y María Ángeles Pérez Samper (eds.)



Barcelona : Ariel, 2020
414 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques. Conté: Cataluña en España / Ricardo García Cárcel, María Ángeles Pérez Samper - Estefanía de Requesens, una dama catalana en la Corte de España / María Ángeles Pérez Samper - José Buenaventura Güell y Trelles, un magistrado catalán en la cúspide del Consejo de Castilla en el siglo XVIII / Pere Molas Ribalta - Capmany, el fronterizo / Ricardo García Cárcel - Agustina de Aragón / Óscar Uceda Márquez - Jaime Balmes, el ocaso de una estrella fugaz / Anna Caballé - Francisco Pi y Margall y el sueño federal / Joaquim Coll i Amargós - El presidente Prim: militar y progresista / Federico Martínez Roda - Víctor Balaguer Cirera: encamación del romanticismo liberal, memoria del doble patriotismo / Fernando Sánchez Costa - Laureano Figuerola / José María Serrano Sanz - Francesc Cambó, la formación de un gran político / Jordi Canal - Josep Pla / Valentí Puig - Demetrio Carceller Segura, el catalán empecinado / Manuel Peña - Laureano López Rodó, más político que economista / Ramón Tamames - Los catalanes en la Transición / Francesc de Carreras Serra.
ISBN 9788434433120

Un llibre que reflecteix el paper fonamental de Catalunya en el desenvolupament de la història d'Espanya. A través de les biografies de catorze catalans en l'època moderna i contemporània (d'Estefanía de Requesens als catalans de la Transició política espanyola, passant per Capmany, Prim, Pi i Margall, Balmes, Cambó, Pla o Carceller, per citar els més significatius) s'explora la dialèctica Catalunya- Espanya en tots els seus moments històrics de col·laboració i conflicte. No estan tots els personatges que haurien d'estar pel seu paper en la conjunció Catalunya-Espanya, però estan tots els que són. La mostra dels catorze personatges és representativa dels catalans que van mirar a Espanya des d'una òptica integradora i inclusiva. La lliçó última d'aquest llibre és que Catalunya i Espanya es deuen molt mútuament. (Editorial).

Balmes, la filosofia y el cine / Armando Galán Moro
Galán Moro, Armando


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 89 (Noviembre 1959), p. 117-119

La Catalanització d'"El criterio" / Ignasi Roviró Alemany
Roviró i Alemany, Ignasi


En: Ausa. Vic. vol. XXVII, núm. 178 (2016) , p. 779-809 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de 1892 la figura i l'obra de Jaume Balmes és sotmesa a un procés de catalanització. Especialment una de les seves obres més emblemàtiques, El criterio, serà llegida com l'expressió més genuïna de la psicologia catalana. Aquest article exposa com es va dur a terme aquest procés de catalanització, que és degut essencialment al bisbe de Vic, Josep Torras i Bages, i al canonge de la mateixa seu, Jaume Collell.

Bibliografía de "El Criterio" / J.M. Gasol, pbro.
Gasol i Almendros, Josep Maria


En: Ausa. Vic. vol. II, núm. 16 (1956) , p. 259-261

Menéndez Pelayo y Jaime Balmes / Miguel Siguan
Siguan, Miquel


En: Ausa. Vic. vol. II, núm. 12 (1952) , p. 49-52

El Problema del conocimiento y Balmes / Camil Riera, pbro.
Riera i Canudas, Camil


En: Ausa. Vic. vol. I, núm. 1 (1952) , p. 3-9

Les traduccions de Jaume Balmes al català / Carles Biosca
Biosca, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 172 (2013) , p. 397-405
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Jaume Balmes va escriure gairebé tota la seva obra en llengua castellana. Ben aviat, però, alguns dels seus textos originaren versions en català. Des de mitjan segle xix fins avui, els nombrosos canvis socials i culturals han fet variar els criteris que guiaven aquestes traduccions. Partint de les primeres obres catequètiques fins a arribar a les edicions més recents dels seus escrits filosòfics, passant pels textos que amb fins ideològics les traduïren durant el franquisme, l'autor ofereix una visió general de les versions catalanes del filòsof vigatà.

Jaume Balmes en l'obra política de Jaume Collell / Joan Requesens i Piquer
Requesens i Piquer, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXVI, núm. 172 (2013) , p. 373-395
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Es presenten i comenten, en aquestes pàgines, la visió que el canonge de Vic Jaume Collell tenia del pensador i publicista, també vigatà, Jaume Balmes, el valor que atorgava a la seva obra, la difusió que en feia i fins l'afecte en què el tenia. A partir del coneixement i lectura contentualitxada de l'obra, Collell considerava Balmes el seu guia i inspirador a l'hora d'actuar com a periodista i com a ciutadà compromès amb Catalunya. Es constata si es fa l'anàlisi general del seu pensament i explícitament es comprova amb els fragments balmesians que cita i més amb els que comenta.

Del vuit-cents al nou-cents : Balmes, Ehrle, Costa i Llobera, Casanovas / edició a cura d'Eulàlia Duran (dir.) i Josep Solervicens (coord.) ; pròleg de Ramon Corts
Batllori i Munné, Miquel


València : Tres i Quatre, 2002
XXIII, 666 p.; 24 cm (Biblioteca d'estudis i investigacions, 33. Obra completa Miquel Batllori, 16) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 847502646X

L'Evolució de les doctrines en la "Historia de la Filosofía" de Jaume Balmes / Andreu Grau i Arau
Grau i Arau, Andreu


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 98-127 (Jaume Balmes, a 200 anys) 
Resum en català i anglès.

L'article mostra la importància del capítol sobre la història de la filosofia en la Filosofia elemental de Balmes. S'analitza el tractament que fa Balmes de les doctrines d'origen oriental (emanantisme, panteisme i atomisme), i la importància que dóna a Ciceró i les doctrines errònies en el món grec (ateisme, sensualisme, materialisme, idealisme, escepticisme, hedonisme i eclecticisme). Balmes posa molt d'interès en l'estudi de la filosofia cristiana i medieval; destaca el treball sobre Sant Tomàs i dels moderns Descartes i Leibniz. Finalment s'entra en la problemàtica del "progrés" en la història.

Balmes i la filosofia, dos-cents anys després / Josep-Maria Terricabras
Terricabras, Josep Maria


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 82-96 (Jaume Balmes, a 200 anys) 
Resum en català i anglès.

El text es desglossa en tres parts: la primera situa l'obra de Balmes en l'època convulsa i complexa que li va tocar viure ("Balmes, el seu temps"); la segona repassa alguns punts que fonamenten el seu pensament filosòfic ("Balmes, la seva filosofia"); la tercera mostra com es planteja avui la filosofia, per assenyalar que els plantejaments filosòfics de Balmes són propis no solament d'una època sinó d'una manera determinada d'entendre la feina del filòsof, que ara ha canviat ("Dos-cents anys després").

Dialèctica i humanisme en el pensament de Balmes / Pompeu Casanovas
Casanovas i Romeu, Pompeu


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 68-80 (Jaume Balmes, a 200 anys) 
Resum en català i anglès.

Hi ha dos programes intel·lectuals en els textos de Jaume Balmes, un d'explícit i un altre d'implícit. El programa explícit radica en la defensa del catolicisme i una teologia basada en la concepció de l'espiritualisme francès del segle xix i els autors clàssics de la segona escolàstica espanyola del segle xvi. El programa implícit, però, és molt més polític, i es fonamenta més en allò que calla que no pas en el que diu. Per què no esmenta mai els juristes de dret públic de la Corona d'Aragó? Per què no acaba d'explicitar la seva concepú ció de raó pràctica i de dialèctica?

Contribució a l'estudi de la presència de Balmes en l'obra de Verdaguer / Ramon Pinyol i Torrents
Pinyol i Torrents, Ramon


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 50-67 (Jaume Balmes, a 200 anys) 
Resum en català i anglès.

A partir d'una recerca exhaustiva dins l'obra de Verdaguer, l'article ressegueix la presència de Balmes en la producció de l'escriptor de Folgueroles. Tot i no ésser irrellevant, es constata que el reflex de l'obra balmesiana en la verdagueriana és menor del que, en principi, caldria suposar en un membre tan destacat de la Renaixença vigatana, un moviment que va sentir pel pensador de Vic una pregona admiració. De fet, només dos poemes de l'extensa producció de Verdaguer són dedicats a Balmes, per bé que un altre, molt ideològic, en mostra una influència evident.

Jaume Balmes i el Franquisme: A propòsit de les dues visites de Franco a Vic (1947 i 1949) / Conrad Vilanou
Vilanou Torrano, Conrad


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 8-49 (Jaume Balmes, a 200 anys) 
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

El règim franquista va veure en les figures de Jaume Balmes i Josep M. Sert una oportunitat per reforçar el nacionalcatolicisme. Contràriament a això, una de les famílies que va integrar-se en el franquisme, els falangistes, no va apostar mai per la figura i la doctrina de Jaume Balmes. En canvi, els que van recórrer al filòsof de Vic, varen ser els carlins, els components d'Acción Española, els membres de la Lliga i els propagandistes. L'article repassa també les dues visites que va fer Franco a Vic i entra en el debat de la catalanitat de l'obra Balmesiana.

Jaume Balmes, a 200 anys. Presentació / Ignasi Roviró Alemany
Roviró i Alemany, Ignasi


En: Ausa. Vic. vol. XXV, núm. 167 (2011) , p. 4-6 (Jaume Balmes, a 200 anys) 

Jaume Balmes: notes i escrits matemàtics / M. Rosa Massa-Esteve
Massa-Esteve, M. Rosa


En: Ausa. Vic. vol. 24, núm. 163 (2009) , p. 113-126 : il.
Ciència i pensament científic a Osona (segles XIX i XX). Notes. Resum en català i anglès.

Jaume Balmes (1810-1848), conegut com a filòsof i publicista catòlic, va exercir durant quatre anys (1837-1841) com a professor de matemàtiques a la Càtedra de Matemàtiques de Vic. Encara que la bibliografia sobre Balmes i les seves obres és molt nombrosa, hi ha pocs textos que es refereixin específicament a l'aspecte matemàtic. En aquest article proposem analitzar algunes idees matemàtiques de Balmes tant pel que fa a la seva creença en la matemàtica com a base de progrés, com a la part més teòrica a la qual va contribuir amb els seus escrits.

Jaume Balmes: Els fonaments racionals d'una política catòlica / [ressenya de] Fernando Díez Rodríguez
Díez Rodríguez, Fernando


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 36 (1998) , p. 235-239 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Fradera, Josep M.. Jaume Balmes. Els fonaments racionals d'una política catòlica. Vic : Eumo, 1996

El Passat com a present (la historiografia catalana de la revolució liberal a la Renaixença) / Josep M. Fradera
Fradera i Barceló, Josep M.


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 23 (1990) , p. 53-71 (Homenatge a Pierre Vilar, vol. III) 
Notes a peu de pàgina.

Jaume Balmes: Els fonaments racionals d'una política catòlica / [ressenya de] Manel Risques
Risques Corbella, Manuel


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 114 (gener 1997), p. 129-132 (Revista dels Llibres. Guia de Lectura) 
Ressenya de:
- Fradera, Josep M.. Jaume Balmes. Els fonaments racionals d'una política catòlica. Vic : Eumo, 1996

La Ciutat de la indústria: Balmes i Barcelona / Josep M. Fradera
Fradera i Barceló, Josep M.


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 220 (desembre 1997), p. 28-31 : il.
Notes.